En Jordi Basté, la veu més escoltada a la ràdio de Cataunya, narrava la setmana passada al Món a RAC1 un article sobre “Cuidem el cervell”, posant èmfasis en la importància d’atendre i no descuidar la salut mental. Recordant-nos que encara avui és un tema tabú i assenyalant que tan sols una trucada, o qualsevol forma de demanar ajuda, pot canviar-nos la vida. No tenim cap certesa en la durada de tot això, però fer-ho acompanyats, ens pot fer més fàcil el camí. Des de SETCA, com Jordi Basté, volem recordar-vos la importància de la salut mental i de les seves conseqüències a llarg termini. Demaneu ajuda. Truqueu a un amic. A una veïna. Recordeu que som una xarxa humana amb un valor incalculable en relació a la salut mental. I si cal, sense dubtar-ho i sense vergonya, demaneu ajuda psicològica. Es necessari trencar aquest tabú en aquests temps díficils que corren i poder així, sentir-nos més a prop de la resta.
“Potser només em passa a mi, però el confinament total m’ha provocat un forat negre de tres mesos. Recordo vagament històries d’aquells dies, una sèrie que vaig mirar (no recordo les altres), un parell de llibres que segur que vaig llegir i sobretot uns fideus que cuinava.
Feia ràdio cada matí des de casa i em submergia en informatius per ràdio, tele i diaris, però no recordo res més i potser per això aquest any m’està passant més ràpid que qualsevol altre. Un any de nou mesos i un forat negre.
Ara han d’anar molt amb compte els governs amb els moviments que faran perquè no només està en joc la nostra salut a l’engròs. N’hi ha una altra que sí que recordo que durant els tres mesos de confinament en parlàvem gairebé setmanalment aquí a El món a RAC1 que era la salut mental.Ens ajudava Toni Calvo, un psicòleg, president de la Fundació Galatea, que ens donava totes les claus de volta per poder sortir d’aquell forat negre. Ell ens alertava que venien anys psicològicament complicats per les conseqüències d’aquests mesos de tancament.
Ara estem en una època en què tots els epidemiòlegs, científics o polítics diuen que estem millor. Millor que al març però comencem, en canvi, a sentir-nos pitjor que mai. Sanitàriament, res a veure amb el març, però psicològicament estem pitjor.
El virus ens controla: incideix en tot, en les eleccions dels EUA, en l’economia mundial, en les relacions afectives, en les feines grupals, en els sopars amb amics, i en els partits i les eleccions del Barça, en l’obra de teatre que vaig veure dissabte i en el concert que voldria veure a l’estiu, en el Nadal que ve i en l’estiu que hem tingut… Mana el virus però estem millor que al març.
No hi ha expressió que, com a bon hipocondríac, generi més rebuig que “cuida’t” -versió singular-, “cuideu-vos” versió plural. I ho estem intentant fer. I ens en sortim a estones. Vull tornar als bars, als restaurants, als concerts, al tot venut al teatre, a arribar una hora abans a l’estadi, a enviar a fer punyetes aquella botiga de roba perquè no té personal per tanta gent que hi ha a dins… però mentre no sigui possible espero que els governs em facin la vida el més tendra possible perquè psicològicament sigui més senzill de suportar.
Perquè un dels tabús més cruels de la societat són els vinculats a la salut mental, sovint usats frívolament. En el confinament vam ser bons, ens vam donar cobertura els uns als altres, de manera tribal, ens vam protegir com animals en manada. Va ser amorós veure com els pares i mares van fer de dic de contenció perquè les males vibracions no arribessin als nens. Amb el desgast que va significar per als pares. A la vegada observàvem, tancats i barrats, nombres de morts, de malalts, dubtes de futur laborals, feines a casa amb canalla que cridava, avis que volen veure els néts i els néts que no es podien moure de casa. Mentalment va ser cruel.
Els metges ens alerten que estem passant de la malaltia vírica a la pandèmia mental i no hem de tenir por de verbalitzar-ho. Les coses no deixen d’existir perquè, simplement, les vulguem obviar o les intentem eliminar. Per tant, us ho dic per experiència: una trucada a un psicòleg us canvia la vida cap a bé.
No és un anunci gratuït per la ràdio, és un consell per a aquestes èpoques que no sabem si pugem o baixem, si entrem o sortim, si toca riure o plorar. Per al coronavirus, més d’hora que tard tindrem tractament o vacuna, per a la pandèmia mental, no. Per això aquí sí que val la pena cuidar-nos, cuideu-vos, i la psicologia va ser inventada precisament per a això: per endreçar i regular el nostre cervell. Sense por.”
