Trastorns per afartament

Definició:

Segons l’última actualització de el “DSM-V”, aquesta malaltia coneguda també sota la terminologia anglesa de “Binge Eating Disorder” (BED) és un trastorn de la conducta alimentària caracteritzat per episodis recurrents d’afartaments que han de produir-se, de mitjana, una vegada a la setmana durant tres mesos.

És una patologia que comparteix diverses característiques amb la bulímia nerviosa com: episodi d’afartament, sensació de pèrdua de control davant el consum excessiu d’aliments i malestar intens davant els afartaments associats a menjar molt més ràpid del que es considera normal.

No obstant això, el seu diagnòstic diferencial respecte la bulímia nerviosa es centra en que l’afartament no s’associa amb conductes compensatòries recurrents. El Trastorn per afartament afecta, almenys, a un 30% de la població amb obesitat.

L’obesitat derivada d’aquesta situació clínica, es veu associada a factors emocionals com a depressió major, inestabilitat emocional, abús d’alcohol o substàncies, tendència a valorar-se segons el pes, dificultats per seguir una vida normal, llarga història de dietes durant tota la vida i obesitat instaurada en edats primerenques.


CRITERIS DIAGNÒSTICS DE TRASTORN PER AFARTAMENT:

  • Episodis recurrents d’afartaments que s’associen a tres o (més) dels següents fets:
    1. Menjar molt més ràpidament del que es considera normal.
    2. Menjar fins a sentir-se desagradablement ple.
    3. Menjar grans quantitats d’aliments quan no se sent gana físicament.
    4. Menjar només a causa de la vergonya que se sent per la quantitat que s’ingereix
    5. Sentir-se després de mala gana amb un mateix, deprimit o avergonyit.
  • Malestar intens respecte als afartaments.
  • Els afartaments, es produeixen de mitjana, almenys una vegada a la setmana durant tres mesos.
  • L’afartament no s’associa a la presència recurrent d’un comportament compensatori inadequat com la bulímia nerviosa i no es produeix exclusivament en el curs de la bulímia nerviosa o l’anorèxia nerviosa.

ASPECTES CLÍNICS DE TRASTORN PER AFARTAMENT:

  • Sobrepès i obesitat des d’edat jove
  • Alteracions metabòliques i endocrines
  • Problemes en les articulacions i ossos
  • Disfuncions de fertilitat i desequilibris hormonals

ASPECTES CONDUCTUALS DE TRASTORN PER AFARTAMENT

  • Menjar molt de pressa
  • Ritme elevat
  • Caos alimentari
  • Menjar sense gana
  • Llarga història de dietes i abandonaments de tractaments d’aprimament.
  • Dificultat en el control dels aliments hipercalòrics

ASPECTES PSICOLÒGICS DE TRASTORN PER AFARTAMENT

  • Sentiment de culpa
  • Gana emocional i ús del menjar com a mediador emocional
  • Baixa autoestima i acceptació personal
  • Baixa tolerància a la frustració
  • Insatisfacció corporal
  • Desig de primor
  • Necessitat daprovació externa
  • Alta comorbiditat amb trastorns depressius i trastorn d’angoixa.

ASPECTES RELACIONALS DE TRASTORN PER AFARTAMENT

  • Relacions passiu-agressives
  • Evitació de menjars socials
  • Dependència interpersonal
  • Inconstància relacional