Definició
Segons l’última actualització del “DSM-V”, el trastorn alimentari o de la ingestió d’aliments no especificat s’aplica per a aquelles situacions clíniques en les quals existeixen símptomes característics d’un trastorn alimentari que conviuen amb un malestar significatiu en àrees importants del funcionament de la persona però que no compleixen tots els criteris de cap dels trastorns alimentaris i de la ingestió d’aliments. Aquesta categoria de trastorn alimentari també es pot aplicar quan no existeix suficient informació per fer un diagnòstic més específic.
En l’actualitat no existeix un consens que defineixi els criteris diagnòstics d’aquest trastorn de forma concreta. No obstant això, algunes de les situacions clíniques més freqüents que poden explicar o identificar aquest tipus de trastorn alimentari no especificat són:
Dones que compleixen tots els criteris d’anorèxia nerviosa però no han perdut la menstruació.
Es compleixen tots els criteris per a l’anorèxia però amb el pes dins dels límits de la normalitat. És molt freqüent en els estats inicials del trastorn.
Es compleixen tots els criteris per a la bulímia nerviosa però amb una freqüència d’afartaments i/o conductes compensatòries amb freqüència menor a 2 vegades per setmana o durant menys de 3 mesos.
Ús regular de conductes compensatòries després d’ingerir petites quantitats de menjar.
Mastegar i escopir, sense empassar, quantitats importants de menjar.
Trastorn per ingesta compulsiva (binge eating). Afartaments recurrents en absència de conductes compensatòries.
Fòbia a la gran majoria d’aliments i/o conductes de vòmit que, segons refereix el pacient, justifiqui el baix pes i l’escassa ingesta alimentària, però sense que existeixi una por intensa a augmentar de pes.
ASPECTES CLÍNICS DEL TRASTORN ALIMENTARI NO ESPECIFICAT
- Pes normal o pèrdua de pes lleu o moderada que no surt del paràmetre normal.
- Menstruació normal o regular
ASPECTES CONDUCTUALS DEL TRASTORN ALIMENTARI NO ESPECIFICAT
- Menjar molt de pressa i/o menjar fins a notar una desagradable sensació de plenitud
- Ingesta de grans quantitats de menjar amb una freqüència baixa de repetició.
- Menjar sense gana.
- Menjar d’amagat.
- Mastegar i expulsar el menjar sense empassar-la
ASPECTES PSICOLÒGICS DEL TRASTORN ALIMENTARI NO ESPECIFICAT
- Baixa autoestima i acceptació personal
- Preocupació pel pes
- Sensació de pèrdua de control
- Sentiments de culpabilitat
ASPECTES RELACIONALS DEL TRASTORN ALIMENTARI NO ESPECIFICAT
- Inconstància en les relacions interpersonals
- Relacions de dependència emocional
- Dificultats en habilitats socials