La nostra autoestima es va desenvolupant al llarg de tota la nostra vida a través de les experiències que vivim.
D’una banda, els missatges que hem anat rebent durant la nostra història vital tenen un pes important en la formació de la nostra autoestima. Si una persona ha estat sotmesa des de petita a alts nivells d’exigència o si estem amb persones que no ens accepten, que ens posen condicions per estimar-nos i només ens valoren pels nostres assoliments, la nostra bellesa o el nostre comportament, segurament l’autoestima quedarà malmesa. En comprendre que només se’ns voldrà per alguna cosa, en l’edat adulta creurem que no se’ns pot estimar per res i que per a ser acceptades haurem de ser “perfectes”. D’altra banda, les avaluacions dels adults, s’acompanyen dels judicis d’altres nens, com dels comentaris que ens han fet a l’escola.
No obstant això, independentment dels judicis dels altres, en la formació de l’autoestima juga un paper molt important la forma en què ens parlem a nosaltres mateixos, el nostre diàleg intern. La manera en la qual interpretem aquestes experiències positives i negatives que vivim.
Per a treballar tot això, en el taller d’avui hem anotat tots els missatges positius i negatius que hem anat rebent al llarg de les nostres vides i que han influït en la construcció de la nostra autoestima i hem buscat maneres més amables de parlar-nos, reconstruint aquests missatges negatius en altres de positius. Com per exemple: “Quines notes, ets un fracàs de persona” en “Unes notes no em defineixen com a persona, un suspens pot ser un fracàs acadèmic, però no per això soc un fracàs de persona”.
