Estoy enfadada, testimonio de una paciente

Estic enfadada, testimoni d’una pacient d’anorèxia en tractament

Per què creiem que qui està prim té bon aspecte? Creieu de debó que les persones amb baix pes tenen una cara saludable? Creieu de debó que les imatges que ens ensenyen són reals? Clar, entenc que estigueu cansats de sentir que sempre es parla del mateix però realment JA N’HI HA PROU.

Per què continuem buscant la perfecció dels nostres cossos quan realment no hi ha una única perfecció? He vist cossos de noies a punt de morir i segur que vosaltres també i us asseguro que no tenen l’aspecte de salut que veiem als anuncis.

Tots hem vist o ens han parlat algun cop dels símptomes físics que té l’anorèxia però no són els únics. Les ungles no creixen bé, es tornen grogues i es trenquen. Els cabells es fan malbé, no creixen amb força i s’assequen. L’expressió de la cara canvia molt i realment es fan ulleres. T’aprimes, sí. Però a quin cost?  No us deixeu enganyar pel que veieu perquè no té res de real.

Si mireu fotos de les models i us fixeu en els seus braços veureu que són exactament iguals que els braços que els presoners dels nazis tenien en el seu moment. Estem malalts tots i ens continuem deixant enganyar per aquelles pells perfectes i per tot allò que ens venen per poder ser “PERFECTES”. I per què ho volem? Per ser models? De debó voleu que les noies i els nois d’aquest món segueixin models que per ser models han de baixar de pes? Per què el cos s’ha d’adaptar a la roba i no la roba al cos?

No entenc res. Fa temps que vaig veure que les coses en aquest món no anaven bé i sembla que aquí només parlem de qualsevol problema humà però no del que realment ens està passant. Els TCA també són problema de tots. Intentem ajudar-nos defensant el que realment val la pena i no ens deixem emportar per les mentides que ens arriben constanment.

Tothom hi pot caure.

Be Sociable, Share!