Sé que és difícil, que portes molt temps convivint amb el teu TCA, que t’amagues en ell, i que li atribueixes valors positius que en realitat no tenen. T’esforces i lluites perquè les persones que t’estimen vegin que fas alguna cosa. Això pot servir en part, però has de ser tu la que decideixis lluitar per a viure millor, amb menys sofriment i tenint-te a tu, amb les teves qualitats i defectes, amb les teves fortaleses, amb la teva creativitat.
Pensa si demà vens o no i em dius. Encara que et costi, val la pena continuar lluitant
Pd: Li he donat les gràcies a Marta per acompanyar-te aquests dies, i li he demanat que també t’escrigui, te l’envio.
Reyes.
Hola Laura.
Has estat molt valenta per haver acudit al centre durant tots aquests dies a menjar, cuidant-te i confiant el control del menjar que feies en nosaltres (cosa que no és gens fàcil). Sí, ets VALENTA. I és que valent no és qui no té por, sinó qui fa les coses que sap que li beneficien malgrat la por que li provoquen.
Posar-te davant d’un plat de menjar les quantitats del qual són excessives segons et diu el teu TCA (s’equivoca, et fa distorsionar… maleït TCA!) et provoca pànic. A aquest pànic, durant aquests últims dies, se li ha sumat l’empipament, la ràbia d’aquest TCA que amenaça de nou amb prendre el poder al 100%. Aquesta ràbia és normal. No obstant això, aquesta ràbia, per molt que ho intenti, no ha pogut amagar el gran esforç que has fet (la teva part que vol sanar) per a cuidar-te i donar-te l’oportunitat de començar a viure de veritat, l’oportunitat d’estar al 100% d’energia per a poder gaudir creant els dissenys de manera apassionada, l’oportunitat de deixar de tenir els peus i les mans fredes i la incomoditat que això et suposa en trencar la connexió en les relacions de parella, l’oportunitat de viure les relacions amb les persones que estimes sense haver d’estar pendent del menjar i el cos… en definitiva, donar-te l’oportunitat de prendre el poder de la teva vida de veritat.
Ahir, el teu TCA va decidir que deixessis de venir al centre a menjar. Saps que s’equivoca. Malgrat això, espero que tinguis encara en ment que l’oportunitat de viure plenament ENCARA és aquí, dins teu. Encara pots, quan et sentis preparada, aprofitar aquesta oportunitat, donar-te-la a tu mateixa, utilitzant de nou aquesta valentia que, com t’he comentat, has demostrat tenir.
Veig molt positiu que EN AQUESTS MOMENTS, en els quals el teu TCA ha decidit boicotejar aquesta part de l’autocura que implica menjar de manera sana, la teva part sana hagi optat per tenir una visita amb Reyes i el Joan amb la intenció de consensuar quina és la millor opció per a tu ARA per a continuar cuidant-te d’alguna manera i que el teu TCA es faci el més petitó possible (que no molesti… amb l’esperança que acabi marxant de la teva vida) perquè et deixi SENTIR PLENAMENT, INSPIRAR-TE, APASSIONAR-TE, GAUDIR, VIURE… Espero que estiguis receptiva a l’ajuda que et puguin oferir.
Et dono moltíssims ànims perquè et vagi bé decideixis el que decideixis en relació al teu procés de millora.
I recorda que “mentre més gran sigui la lluita, més gloriós serà el triomf” (com afirma el protagonista del curt “El circ de la papallona” que et vaig aconsellar quan em vas dir que també t’agradaven els curts).
Una forta abraçada,
Marta.
