Expliquen que el Kintsugi, una tècnica centenària del Japó que consisteix en la reparació de tot allò de ceràmica trencat, s’ha començat a consolidar com a una filosofia de vida. Es tracta d’una tècnica que ens posa damunt de la taula les cicatrius de la vida i en realça la seva bellesa. Expliquen també que el kintsugi va néixer fa més de cinc segles, allà en el llunyà Orient, com a solució a la reparació d’un antic, però valuós, gerro trencat. Després de molts intents de reconstruir el gerro de forma poc delicada, un artesà mitjançant la unió dels diferents fragments amb un vernís espolvorejat d’or, va aconseguir recuperar la peça de ceràmica. La forma era l’orginal. No obstant, les cicatrius visibles i daurades van canviar completament l’essència. Com escrivia Marta Rebón per “El País”, evocant així el desgast que el temps obra sobre les coses físiques, la mutabilitat de la identitat i el valor de la imperfecció. Per aquest motiu, el kintsugi neix per recordar-nos que tot i les dificultats, errors i ruptures a la nostra vida, existeix la possibilitat de recuperar-nos i l’aprenentatge de sobreportar les cicatrius sense necessitat d’amagar-les o negar-les. Podem ensenyar les nostres ferides. I amb això, adquirim un nou sentit en la vida. Potser el kintsugi ens serveix com a metàfora. O potser, ens ajuda en aquests temps actuals on les ganes de ser perfectes ens porten a llençar tot allò que es trenca. En la nostra fragilitat trobem la nostra autenticitat. L’esquerda en la ceràmica, el defecte en el nostre cos, la vulnerabilitat psíquica, el desgast emocional, o a vegades, simplement l’atzar, ens trenquen del tot. I amb això, estem ara, aquí. Reconstruint tot allò trencat, espolvorejant-lo amb molta cura. Sense gairebé ni adonar-nos, estem acceptant que l’amor propi, la paciència i l’atenció a tot el que hem callat ens permetran la reconstrucció. O potser, la resurrecció. Perquè cada vegada que ens trenquem, tornem i alhora naixem de nou. Sobretot, en renéixer abracem la possibilitat de mirar-nos amb cura des d’un altre lloc. Amb noves esquerdes/cicatrius visibles que ens impedeixen oblidar.
