Quantes vegades us heu mirat al mirall i no us ha agradat el que hi vèieu? Quantes vegades heu sentit que allò que s’hi reflectia no s’assemblava al que us agradaria ser? Quantes vegades en el camí us heu sentit com un fracàs?
La setmana passada vàrem treballar al nostre hospital de dia un poema molt especial, que ha estat premiat als Jocs Florals. Es tracta d’un poema de la Mia i la Candela (One direction), dues estudiants de cinquè de primària. Elles van escriure sobre inseguretats: un tema clau en la nostra feina al centre i que resideix en el fons de molts dels trastorns de la conducta alimentària.
El missatge que transmeten ens convida a recordar que tot i que hi ha moltes coses de nosaltres que no podran agradar sempre hi haurà una arrel que ens sostindrà. Nosaltres. Tot sovint, ens donem per vençudes. Abracem allò que no ens agrada de nosaltres mateixes, allò que ens han jutjat o dit o fet els altres, allò dolorós que hem viscut. Abracem així, només les nostres inseguretats aconseguint fins i tot, ocultar-nos: ja no compartim el que sentim, el que ens agrada, el que som, el que ens fa vergonya o el que ens fa mal. Excloent-nos de la nostra pròpia vida. Del nostre propi cos. I hem sentit aquest poema com una invitació a veure més enllà de tot això. A centrar-nos en la força que s’amaga rere cadascuna de nosaltres. Col·locar en el centre una mirada de tot allò que sí que som, de tot allò que sí que podem fer, de tot allò que aconseguim cada dia. D’alguna manera, és un no us rendiu en majúscules. Cal seguir creient en una mateixa, tot i les grans dificultats del camí. És precís recordar que la inseguretat pot habitar adintre de qualsevol de nosaltres. I tot depèn, al final, dels ulls amb què escollim mirar-nos. Amb els que esculls mirar-te. Ningú pot apagar la vostra llum perquè només us pertany a vosaltres.
Gràcies a la Mia i a la Candela per aquest poema, per posar paraules a un tema tan freqüent i silenciós, i a vosaltres, per seguir-vos escollint cada dia. Per anar aprenent a mirar-vos d’una forma més amorosa.
Inseguretats
Tinc tantes inseguretats
que no te les puc ni ensenyar.
La roba no t’ha d’importar
tu ves agust i ja està!
Nas, boca, cabells
tot això m’agafa com arrels
quin mal sentiment!
Alguna vegada m’han dit
alguna cosa que no m’ha agradat
però aquí segueixo
cap endavant.
Un dia em van ensenyar que les inseguretats
només creixen al meu cap.
Ja sé que és complicat
pero al cap i a la fi
seguim endavant.
Molts trets a l’ànima et llançaran
però tu com un arbre creixeràs.
Pseudònim: One Direction, Candela i Mia.
