I
Davant el mirall
es mira
Es dreça la faldilla
llarga
Es corda la camisa
ample.
Sona el telèfon
respon
que no pot sortir.
II
Està davant el mirall,
es mira
I es pentina i es mesura i es disgusta.
La criden per sopar
respon
que no té gana.
III
Està davant el mirall,
no sap qui veu
Té por
fuig
Té por
i força no
Torna al mirall
cau esgotada.
IV
Ningú li parla
ningú la crida
prô ella respon:
destruïu tots els miralls.
Assutzena.
