El grup terapèutic és, sense cap mena de dubte, un espai transformador i potent, que ens encamina inevitablement a posar sobre la taula tot allò que està en joc. Sovint, entrar a treballar en grup, espanta. I més, si aquells que seuen al teu davant són clarament miralls de les teves parts més fosques i del teu trastorn. No hi ha manera d’escapar. I això, probablement, sigui la més important de les medicines: asseure’t, vulnerable i amb por, davant de persones que es troben exactament igual que tu. A SETCA treballem espais individuals i alhora créiem en el poder del grup, així que també tenim el treball en grup constantment present. Es tracta d’espais d’experimentació social, de tornar al contacte amb l’altre, de tornar a tu mateix sense perdre de vista el món, espais que ens retornen el sentit d’aquesta corda que se’t llança des d’a dalt i arriba fins a baix del teu propi pou. Aquell pou que sents que habites. I al mateix temps, ets la mà que sosté la corda que ajudarà a altres en els seus respectius pous, potser molt similars al teu. I també hi ha quelcom d’esperança en aquest procés compartit, doncs es transmet en viu l’experiència de la curació. No tots agafem la corda al mateix moment, i tot i així, hi ha una certesa de que tots la podrem agafar.
