La pressió social sobre la corporalitat femenina sembla no tenir descans i suposa un gran pes per a totes nosaltres. Els agents socials com la indústria de la moda, la publicitat, el cinema i els mitjans de comunicació no ens donen treva, generant-se un problema socio-cultural que afecta en la seva majoria a la població adolescent femenina a través de la venta d’un cànon il·lusori que rendeix culte a un cos impossible d’aconseguir, extremadament prim i jove. Només des d’aquesta perfecció corporal se’ns ven l’èxit.
En aquesta setmana de la dona, reivindiquem, més que mai, tot allò imposat que encara ens fa mal i ens causa una profunda inseguretat. L’Assutzena, una de les nostres pacients, ens va compartir algun dels seus poemes. I avui, us en compartim un. Quants forats negres més caldrà veure per fer que alguna cosa comenci a ser diferent?
Insegur
M’he fet un forat a l’estómac.
Allà hi tiro planys, dolors,
amors i pèrdues.
Hi vaig baixar abans-d’ahir
per saber-ne l’estat
i quasi m’hi quedo enterrada.
A voltes no recordo
que per fonaments hi ha inseguretats
i per paret carn viva d’esgarrapades.
Un dia plegaré el forat
el guardaré dins el calaix
i sortiré.
A mig camí, dalt d’una roca
inestable diré:
“Aquí em teniu, he actuat
el millor que he pogut,
ara, si em permeteu, seguiré jo sola”.
Assutzena
