La lluita contra l’anorèxia. Visió d’una professional

Un dels aspectes que per mi, com a professional que em dedico al tractament dels trastorns alimentaris, defineix amb més profunditat l’Anorèxia és la necessitat de tenir-ho Tot controlat.

Tot significa tot, què mengen i deixen de menjar, què fan i diuen, què creuen que pensaràn els altres, què haurien de fer i especialment a controlar-se a nivell emocional. No aconsegueixo acostumar-me a aquesta por a sentir i a compartir el que senten amb els altres, a aquesta cerca d’anestesiar-se davant aquelles situacions que els generen por, dolor, tristesa, frustració…etc. I des d’aquest fugir i no mirar-se, el símptoma pur i dur del control del cos i del menjar agafa protagonisme i va arrelant-se en tots els aspectes de la vida de la persona.

Rosa Calb psicòloga pionera en el tractament dels trastorns alimentaris parla de la instauració dels mateixos quan totes les preocupacions de la persona s’acaben reduint al que menja o deixa de menjar i al que marca la bàscula.

És important, com a professionals, poder detectar i modificar tots aquells mecanismes que mantenen i perpetuen el trastorn tant a nivell simptomàtic com a nivell emocional i vivencial.

La forma de menjar de la persona que pateix anorèxia acaba sent un paral·lelisme amb la manera de viure. Cal trencar aquesta necessitat de control sota la qual domina la inseguretat i la por a sentir i viure, i acompanyar a la persona en aquest procés necessari de creixement i valoració d’un mateix.

És important ensenyar a vincular l’autoestima amb el coneixement i l’acceptació d’un mateix, amb la valoració de les qualitats i dels defectes que ens defineixen i ens fan ser únics i autèntics. Cal ensenyar a cuidar el cos des de dins i no des de fora, i a tenir una visió més crítica davant tots aquells missatges que se’ns venen des d’una societat materialista i consumista, des d’aquest ideal de bellesa operada amb cares de plàstic . Defensar a nivell social el dret de ser com sóc i no com la societat vulgui que sigui, i difondre la tasca d’associacions com la de IMA imatge i autoestima que lluita per defensar uns valors sans .

Crec que és important transmetre, tant a nivell professional com en la nostra vida pròpia personal, la importància de valorar les coses realment essencials, el donar des de l’autenticitat de cadascun, l’ésser sincer i honest amb nosaltres mateixos i amb els altres, el poder compartir, el ser tolerants, el respectar, el permetre’s equivocar-se. Ensenyar i transmetre que la vida s’aprèn caminant decidint equivocant-nos i aprenent del nostre propi caminar.

Reyes Raspall.

Psicòloga clínica fundadora de SETCA

Si te ha interesado, compártelo!

    Leave a Reply

    This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.